Cap producte
Preus amb IVA inclòs
La malaltia arterial perifèrica (MAP) es desenvolupa quan les arteries s'obstrueïxen amb placa, que són dipòsits de greix que limiten el fluxe de la sang a les cames. Al igual que les arteries obstruïdes del cor, les arteries obstruïdes de les cames incrementen el sirc d'atac de cor o al cervell.
Moltes persones poden patir MAP sense sapiguer-ho ja que l'acumulació de placa a les cames no sempre presente símptomes. Moltes persones que tenen símptomes, tals com dolor a les cames, no els reporten ja que creuen que són part natural de l'envelliment o que es deuen a una altra causa.
La prevalença de la malaltia arterial perifèrica MAP, tot i que majoritàriament asimptomàtica, és molt alta en persones amb malaltia cardiovascular establerta en altres territoris així com en aquells en prevenció primària amb factors de risc cardiovascular. Estudis epidemiològics han confirmat que els factors de risc majors (diabetis, hipertensió, tabaquisme i hiperlipèmia) estan implicats en un 80-90% de les malalties cardiovasculars.
La prevalença de la MAP, tant simptomàtica com asimptomàtica, és més gran en els homes que en les dones, sobretot en població jove, ja que en edats més avançades es va reduint aquesta diferència fins gairebé igualar-se.
És el principal marcador de risc de MAP. S'estima que la prevalença de claudicació intermitent en el grup de 60-65 anys és del 35%. No obstant això, en la població 10 anys més gran (70-75 anys), la prevalença s'incrementa fins a arribar a un 70%.
Més del 80% dels pacients amb MAP són o han estat fumadors. El tabac augmenta el risc d'aquesta malaltia en 2-6 vegades.
La diabetis és un factor de risc no només qualitatiu, sinó quantitatiu, ja que per cada augment de l'1% de l'hemoglobina glucosilada es produeix un increment del 25% en el risc de MAP.
És el factor de risc cardiovascular més freqüent i es relaciona amb la presència de malaltia cardiovascular, inclosa la MAP.
Hi ha un increment del risc de desenvolupar MAP associat amb alteracions del metabolisme lipídic. S'ha comprovat que el tractament de la hiperlipèmia redueix la progressió de la MAP i el desenvolupament d'isquèmia crítica.
Les alteracions en el metabolisme de la homocisteïna constitueixen un important risc de arteriosclerosi i, especialmente MAP. Fins a un 30% dels pacients joves amb MAP presenta hiperhomocisteinemia.
Els pacients amb insuficiència renal crònica presenten major prevalença de MAP. En l'últim consens sobre tractament de la MAP es reconeix que la malaltia renal crònica és un factor de risc de MAP.
La inflamació és important per a l'inici i la progressió de la MAP. Els valors de proteïna C reactiva (PCR) en els pacients amb MAP establerta s'han mostrat com un marcador de risc de futurs esdeveniments cardiovasculars. .
______________________________________
Guía de práctica clínica Enfermedades arteriales periféricas (ESC 2012)